Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
el Verger
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a l’andana litoral que prolonga les alineacions prebètiques externes, amb raiguers, plans i maresmes; ocupa part del delta del Girona (o riu del Verger
), que produeix freqüents erosions i inundacions.
El terme és situat entre 10 i 25 m alt, llevat de l’extrem sud-oest, on s’aixeca la serra de Segàrria 506 m alt, el cim de la qual és prop del termenal als seus vessants septentrionals es destaca la penya Roja 251 m El barranc de Portelles fa de límit amb els Llocs hi ha una marjal prop dels Figuerals, però la restinga pertany a Dénia Una bona part del terme —a part 278 ha incultes— és conreat, amb predomini del regadiu 405 ha, a base d’aigües elevades tarongers i hortalisses també hi ha 130 ha de secà Hi ha una fàbrica de pastisseria, i una part de la…
coll des Verger
Coll de la carretera de Banyalbufar a Estellencs (Mallorca), dins el terme de la primera vila, damunt la costa, on hi ha la torre des Verger
o del coll des Verger
(o la talaia de ses Ànimes
).
marquesat del Verger
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III el 1708 al noble mallorquí Tomàs Burguès de Safortesa i d’Olesa, diputat de Mallorca i cavaller d’Alcántara, sobre la seva propietat del verger de Vinagrella.
Continua en la mateixa família
Rafael Josep Verger
Cristianisme
Eclesiàstic bisbe i missioner.
Entrà al convent de franciscans de Jesús de Palma, on professà el 1739 Es graduà en filosofia i teologia Refusà una càtedra de filosofia a la Universitat de Mallorca El 1749 se n'anà cap a Mèxic i arribà al collegi de missions de San Fernando a la ciutat de Mèxic, on ensenyà filosofia durant tres anys, fou discret durant sis anys i guardía sis anys més Fou, també, tres anys lector de teologia El 1768 retornà a Espanya per afers d’aquest collegi El 1770 tornà a Mèxic com a guia d’un grup de 40 frares i 4 germans llecs, amb els quals emprengué…
Xavier Casp i Verger
Literatura catalana
Poeta i editor.
Vida i obra El 1943 fundà i dirigí els quaderns clandestins “Esclat” el 1944 fundà, a València, juntament amb Miquel Adlert i Noguerol, l’Editorial Torre, que tingué una importància cabdal en el redreçament de la llengua i la literatura catalanes de la postguerra al País Valencià entre d’altres publicà els primers llibres de Joan Fuster, Enric Valor, Vicent Andrés i Estellés i Maria Beneyto Com a poeta, evolucionà cap a una poesia de textura intellectualista, a la manera de Josep M López-Picó, i, posteriorment, cap a una poesia d’influència…
Maria Verger i Ventayol
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Estudià a Barcelona a l’Escola de Bibliotecàries 1918-21 i assistí als Estudis Universitaris Catalans Exercí de bibliotecària a Terrassa 1923-43, on fou conservadora del Museu Soler i Palet i on publicà Reseña histórica de los archivos y bibliotecas del Ayuntamiento de Tarrasa 1942 L’any 1921 inicià les collaboracions a la premsa mallorquina “Almanac de les Lletres”, “Sóller”, “Majòrica” i catalana La Revista , “El Día Gràfico”, “El Día” de Terrassa Com a escriptora s’inscriu en el grup de l’Escola Mallorquina, dins la qual cercàel mestratge de Maria Antònia Salvà, que prologà el…
Joan Verger i Pocoví
Política
Polític.
Enginyer industrial per la Universitat de Barcelona i diplomat en medi ambient, el 1979 fou elegit regidor de Montuïri per la Unión del Centro Democrático UCD El 1982 passà a Aliança Popular des del 1989 Partido Popular i fou vicepresident del Consell de Mallorca fins al 1987 sota la presidència de Jeroni Albertí, al qual succeí en el càrrec 1987-95, període en què fou també diputat autonòmic Fou conseller d’Obres Públiques, Transports i Mobilitat del Govern Matas i portaveu de l’Executiu 1996-99 i president del Partit Popular de les Illes Balears…
Vicent Casp i Verger
Literatura catalana
Poeta.
Formà part, juntament amb el seu germà Xavier, de l’associació literària Amigos de la Poesía, constituïda a València el 1949 Fou el responsable de la secció valenciana de l’entitat Publicà poesia a les revistes “El Vers Valencià”, de Josep Maria Bayarri, “Pensat i Fet”, de Josep Maria Esteve, i “Acció” És autor dels llibres Instantànies 1936, Polsina d’hores 1949, A temps de cor 1951, Foc 1952 i Batecs al tròpic 1984 La seva obra se situa en la línia més característica de la poesia valenciana de la primera postguerra la influència…
Xavier Casp i Verger
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Escriptor i editor.
Publicà les seves primeres poesies a la revista El Vers Valencià de Josep M Bayarri, de qui fou deixeble El 1943 fundà i dirigí els quaderns Esclat el 1944 fundà, a València, juntament amb Miquel Adlert i Noguerol, l' Editorial Torre Com a poeta, evolucionà cap a una poesia de textura intellectualista, a la manera de Josep M López-Picó, i, posteriorment, cap a una poesia d’influència postsimbolista Publicà, en altres reculls de poemes Volar 1943, La inquietud en calma 1945, Jo sense tu 1948, On vaig, Senyor 1949, Aires de cançó 1950, Goig 1953, Espases…
Guillem Verger i Garau
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina i cirurgia el 1952 Inicià la seva formació sobre malalties infeccioses a l’hospital Claude Bernard de París 1958 i el 1965 es doctorà en medicina i cirurgia i s’especialitzà en medicina interna Fou metge responsable de sala a la Clínica Mèdica Universitària del Professor Pedro Pons 1960-65, cap de servei a l’Hospital de Nostra Senyora del Mar 1966-68 i metge del servei d’urgències de l’ Hospital de Sant Pau 1968-75, on des del 1975 fins al 1997, en què es jubilà, ocupà el càrrec de cap de la Unitat de Malalties Infeccioses, que…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina